Els passats dies 15 i 16 de juny, retorno als Pirineus per continuar restant mes cims del projecte 214 (els tres mils dels Pirineus), la intenció era intentar fer la Cresta de Cregüeña, la Cresta del Medio en una jornada i l’endemà, depenent con anessin les forces intentar els Russels.
El 14 a la tarda, passo a buscar a l’Esteve per Sant Joan de les Abadesses, i tirem amunt cap a Benasque, volem dormir a la Cabaña de Pescadores a la Vall de Ballibierna, tenim entes que estan reparant la pista d’accés per esllavissades i que el següent cap de setmana la tanquen i nomes podrà pujar el autobús, així que hem d’aprofitar i provar si el pas es obert fins la Cabana.
Parem a sopar a Benasque a la pizzeria, un bon plat de pasta ens donarà les forces suficients per afrontar el repte, pugem i la sort ens acompanya, la pista esta oberta fins a dalt, a dormir que l’Esteve es vol aixecar aviat.Esmorzem i sortim ja amb llum de dia, en 2:20 ens plantem al cim del Aragüells, ja tenim la cresta al davant, sense gaires dificultats arribem a l’Agulla Juncadella, per poder arribar al següent cim em de fer un ràpel i desprès pujar un curt mur, ja som al cim de l’Agulla de Cregüeña, toca baixar a la bretxa següent, ho fem rapelant que es mes ràpid, i ara arriba el tomate (això es el que creiem nosaltres), un mur vertical, moll però amb bona roca, el superem amb una tirada de corda i arribem a l’Agulla Aurillon, a partir d’aquí el recorregut que ens queda fins arribar al Pico Maldito es desconegut per nosaltres, seguim l’aresta i com que els passos no son gaire clars, no parem de pujar i baixar, a mes la meteorologia comença a tornar-se hostil, uns núvols baixos s’instal·len sobre nostre i no veiem amb claredat l’itinerari a seguir, tot i amb això l’olfacte de l’Esteve està en bona forma i per fí arribem al Pico Maldito, cap a la banda de Coronas no es veu res, queda tot tapat, una mica menys la zona del glacera de l’Aneto, decideixo anar a fer l’Esmith Endel, però em quedo a res d’arribar, una canal que s’ha de baixar està plena de neu i no m’atreveixo a baixar per l’estat de la mateixa, reculo i arribo a la Punta Astorg, un cop aquí decidim tirar avall per que la cosa pinta malament, els núvols ens encerclen del tot i no veiem a pocs metres, baixem una mica cap a la banda de Coronas i muntem un ràpel a la primera canaleta que trobem, no es veu on acaba la corda però per allí a baixat algú, hi ha una instal·lació de ràpel.
El que pensàvem que seria un curt descens es converteix en quatre ràpels de 30mts sense visibilitat i muntant nosaltres les instal·lacions per baixar. Per fí toquem la pala de neu i sense perdre temps baixem seguint unes traces que trobem, aquestes ens conduiran fins els llacs de Corones, des de aquí fins a la furgo la baixada es converteix en un passeig on comentem les dificultats de la via i que farem l’endemà.
Arribem a la furgo i cauen les llaunes de rigor, decidim baixar a Benasque per sopar i allí decidirem si tornem a pujar a dormir per afrontar l’endemà els Russels, passem abans per les dutxes del càmping municipal de Senarta i “bingo”, l’aigua es calenta, una dutxa com cal i a sopar al Restaurant Aragüells.Decidim dormir al poble ja que el temps no pinta bé, ja ha plogut i sembla que durant la ni i part del dia de demà ho farà, així que visitarem botigues i baixarem cap a casa per dinar amb la família. Ja em quedem 90.
