dimarts, 9 d’agost de 2011

Circ de la Munia

A la tercera va la vençuda.

El passat 22 de juliol al migdia sortim en Rodri i jo en direcció a Gavarnie, aquest cop no m’ha costat gaire enganyar-lo,  ha estat fàcil ja que l’any passat varem intentar pujar a la Munia (desprès de fer el Taillón i els Gavietos, tots a la zona de Gavarnie) i no va ser possible ja que l’entrada al corredor estava de neu fins d’alt i no dúiem grampons. Arribem ja de nit a la zona d’acampada de la vall de Heas, i ens disposem a sopar i a ficar-nos al sobre, l’endemà ens espera un dia llarg.
Sona el despertador a les 6 del matí, ha plogut part de la nit i sembla que el dia està molt cobert de núvols baixos o boira, esmorzem i decidim pujar al pàrking de Troumouse per decidir que farem, un cop allí nomes hi han dos cotxes, igual que l’any passat, a que  no podem pujar pel temps?, preparant les motxilles apareixen varis cotxes mes carregats de francesos i uns bascos i no s’ho pensen, tiren cap d’alt, els seguim, però no es veu res en uns deu metres de distancia per la boira, com que el camí d’accés a la canal de pujada ja ens el coneixem no ens perdem  gracies a això, un cop pujats un centenar de metres de desnivell sortim de la boira i apareixen les majestuoses muntanyes del circ de la Munia.
La intenció es fer tot el circ, des de el coll de la Munia fins el coll de Sede.
Quina casualitat aquest any el corredor està sense res de neu, portarem de passeig els grampons, anem pujant i pensant on seran els altres muntanyencs que han sortit al davant i al darrera nostre que des de el corredor els sentim parlar però no els veiem, hauran continuat fins el coll de Sede?
Continuem pujant i sense donar-nos compte arriben al coll de la Munia, nomes queda una grimpadeta fins al cim, des de el mateix tenim una espectacular vista del Monte Perdido i el Vignemale, que son els que mes es veuen a mes de la cresta que comencem a trepitjar.
Fem un Glop d’aigua i parlem de la jugada, primer baixarem a la Petita Munia, en un tris posem peu al seu cim sense cap dificultat, ara toca Sierra Morena, per la banda on accedim al seu cim es caminar, just abans de començar a baixar ens creuem amb dos nois que han pujat per la vall de Barrosa, coneguda per les seves cascades de glaç a l’hivern, ara s’ha de baixar el seu retallat perfil per la cara nord, un ràpel de 30 metres ens deixa al seu peu, continuem el nostre camí i pugem al cim del Tromouse, cim que dona nom al circ i característic pel seu trípode de ferro.


Des d’aquí veiem gent que avança en la nostra direcció però en sentit contrari, seràn els bascos?, sembla que giren i comenten a baixar entre el Troumouse i el Pic d’aires, el qual fem cim en pocs minuts, ja nomes queda el Pic Heid que està molt a prop, la cresta es posa escolada i la majoria de passos els realitzem per la banda de Troumouse, trepitgem el Pic Heid i ens dirigim cap el coll de Sede passant per sota del Pic Gebrats, on ens trobem als bascos que pugen a fer la cresta en sentit invers al nostre.
Des de el coll de Sede fins el fons del circ que da una baixada de vertigen, quan arribem a baix el camí es fa llarg fins arribar al cotxe.
Cansats desprès de quasi 8 hores d’activitat ens disposem a fer una barbacoa on courem unes magnifiques botifarres acompanyades de unes cerveses, faran que recuperem les forces perdudes.
Una Bona dutxa a la caravana un bon sopar i a dormir a Gabarnie, l’endemà per acabar-ho d’arrodonir farem la ferrada de Cumelí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada