10 anys mes tard, torno al Perdiguero.

Sense fer-ho expressament (ja que aquesta activitat tenia pensada fer-la propera temporada), però les coses son així, torno al Perdiguero deu anys mes tard amb en Jordi i en David, teníem pensat fer dos activitats pel cap de setmana, 24 i 25 de setembre, Els Rusells i la Cresta del Medio, però la meteorologia no sempre juga al nostre favor, sortim de Sant Feliu el divendres al migdia, en Jordi i jo i passem a recollir per Llagostera al David, el qual s’estrenava en això dels tresmils.

Tot carregat a la furgo i prenem direcció Benasq, sopem i decidim que fer ja que pinta aigua, (la idea era pujar a Ballivierna i dormir allí per l’endemà pujar als Rusells), però acordem anar al càmping municipal per passar la nit, i quina nit, tota sencera plovent, ja es veia venir que el dissabte no faríem res, així que els plans per dissabte i diumenge queden aplaçats per la propera temporada, així que variarem tota l’estratègia. Ens llevem amb pluja, així que esmorzem tranquils i anem a fer un vol per Aigualluts, abans un cafetó a l’hotel de Llanos de l’Hospital i pugem amb la furgo fins Besurta, quan para de ploure anem a caminar una estona, només arribar a Aigualluts comença un altre cop a caure aigua, arribem a la furgo xops. Baixem a Benasq a fer una visita a les botigues de costum i als bars de sempre, un cop farts de vi i cerveses tornem al càmping a sopar i dormir, l’endemà hem decidit pujar al Perdiguero.

Ens llevem a les 6 del matí, no cal matinar massa, sortim a les 7 un cop esmorzats, pugem per la vall de Literola, travessem primer un bosc de coníferes fins sortir a uns prats verds i d’aquí fins el llac de Literola la vall s’obre davant nostre, passem pel costat de la cabana del Forcallo, quan arribem a la llacuna de Literola prenem el corriol que puja al Collado Ubago, aquí parem a menjar una mica i des de aquí prenem la cresta que dona accés al pic Perdiquero, trepitgem el Hito est. I al fons es veu el cim principal, en David està al·lucinant, no para de dir que es preciós, i en Jordi igual, arribem al Perdiguero i deixem les motxilles per anar al Hito oest, foto de rigor i recollim els trastos, ara toca baixar per la cresta fins el coll inferior de Literola, comencem a baixar i ens trobem una parella de francesos que ens diu que tenim un pas mes avall que està glaçat, el que avia estat pluja a baix aquí era neu, nomes a la car nord, això i les baixes temperatures ‘s’havia format una fina capa de glaç que feia que la baixada no fos del tot segura però no impossible.

Travessem el Collado Superior de Literola i accedim a la Tuca de Literola, una mica mes endavant fem el Pico Rollo i la Punta de Literola, ja en portem 6, encara ens queda l’últim, la cresta es torna una mica mes aerea, peró de bon transitar, arribem al que creiem que es l’últim cim del dia, però el gps ens treu de dubtes, el tenim uns 150 metres mes endavant, encara em de baixar mes, per fí arribem a l’agulla de Literola, ara toca baixar, la ressenya ens indica que baixem per l’esquerra per remuntar el coll i travessar-lo, però decidim baixar pel dret i estalviar-nos la neu i el glaç a mes que sembla mes fàcil per la dreta en direcció a la vall de Literola, en un moment estem al llac, on ens parem a descansar i menjar una mica. Vuit hores desprès de començar arribem a la furgo, fem una dutxa i anem a menjar, durant el camí de tornada a casa recordem tot allò que em viscut i preparant mes sortides.

Deu anys mes tard de la meva primera ascensió a un cim de mes de tres mil metres, recordo als companys d’activitat, (Jordi, Toni D., Toni M., Cristobal, Mia en Cristian i Jo), tots varem patir les conseqüències de la nostra poca experiència, recordo l’aproximació al refugi d’Estós, carregats com burros, la cara del guarda, quant li va dir en Jordi que volíem fer el Posets, i ell ens va aconsellar pujar al Perdiguero, la calor, la manca d’aigua, però tot allò no va ser impediment per aconseguir pujar al cim i tornar al a casa sense problemes destacables, va ser pitjor la borratxera de la nit a la Petronilla que el mal de peus per les butllofes o d’esquena per la quantitat de pes que dúiem a sobre, mai no oblidaré aquell dia que em va obrir les portes a un esport que estimo i necessito.