dijous, 1 de novembre de 2012

Barrancs de Montserrat


19 Octubre 2012 

Activitat del grup de Barranquisme

Aquesta setmana hem anat a una de les zones mes maques que tenim per aquí prop.
La zona de Montserrat. Podem trobar-hi entre altres coses, rutes per caminar, coves, avencs, ferrades, vies d’escalada, rutes de BTT, i en el nostre cas hem anat a fer uns barrancs o Canals seques , ja que en aquesta zona no trobem barrancs amb aigua normalment però no per axó deixen de ser espectaculars.

Varem ser 6 components en l’activitat i fem el Torrent el Migdia, el torrent del Pont i el torrent de Sajolida amb les seves corresponents aproximacions i patejades fins a la capçalera del barranc.

Destrepes variats i ràpels de totes mides, el mes llarg de 30 metres. En definitiva una bona jornada .
Varem aprofitar per agafar referències per la propera vegada, ja que el dia 10 i 11 de Novembre es fa un curs de tècniques, progressions, nusos i altres de muntanya i barrancs.
Si algú esta interessat pot contactar amb l’Albert Gironès Domenech, 637431577.


Albert Girones Domenech 

divendres, 19 d’octubre de 2012

Barranc de Taurinyà


Activitats de Barranquisme secció Barrancs del Matxacuca

El dia 11 de octubre varem anar a fer el barranc de Taurinya. Esperàvem trobar l’aigua molt mes freda del que la varem trobar, per l’època i per la zona on es troba el barranc alimentat per l’aigua del Canigó.
També sorpresa amb el caudal, dons no portava gaire aigua. Normalment aquest barranc  porta aigua , el que passa es que les conques del rius necessiten urgentment aigua.
Nomes dos components en aquesta sortida . Portàvem la  “ Mini Pusa “ , una moto petita retallada per fer enllaços en els barrancs. La moto es va quedar al càmping i amb el 4x4 varem fer la pista que està en molt malt estat. Al acabar el barranc amb la moto varem anar a buscar el cotxe.
Barranc amb molt tobogans que no varem poder fer en alguns dels casos per la mancança d’aigua. Ràpel final de 50 metres. Barranc molt aconsellable.

Albert Girones Domenech

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Mes barrancs


Sant Feliu de Guíxols 25 setembre 2012

Activitats de la secció de barranquisme del Matxacuca

Sortida al Barranc de Sant Vicents a França a la zona del Conflent.
El passat dimarts a les 6 del mati varem sortí direcció França. Dues hores de cotxe fins a peu de barranc. Varem preparar les motxilles i menjar una mica i varem enfilar cap a la capçalera del barranc. Aproximació dura amb un desnivell de mes de 850 metres i 2,30h. de caminada.
El dia esplèndid amb sol, sempre es de agrair, ja que l’aigua esta freda. Es un barranc llarg i exigent per els ràpels que te, la caminada per dintre el barranc per blocs de roques i troncs, salts i tobogans.
Varem fer el barranc amb 6 h. Tot molt be sense cap incidència. El retors per un camí de randonee molt maco i amb 40 minuts estàvem al cotxe cambian-nos  per retornar cap a casa amb dues hores amb un total de 13 hores totals.

Albert Gironès Domènech




Sant Feliu de Guíxols 6 Octubre 2012

Activitats de la secció de barranquisme del Matxacuca

Sortida a Sadernes per fer el barranc de Sant Aniol. Varem demanar permís al Ajuntament de Montagut per 7 persones, encara que finalment varem se 5 components, ja el pas de vehicles i l’activitat de barranquisme esta regulada en aquesta zona.
Cada cop la caminada d’aproximació es mes llarga , ja que no deixen circular amb vehicles aparti del càmping de Sadernes . Fins a la capçalera del barranc hi ha tres hores i del final del barranc del Gorc Blau al costat de l’ermita de Sant Aniol, fins el càmping de Sadernes, hi ha mes de dos hores. El barranc es pot fer entre 2h. i 3h. normalment.
Aquest cop la falta d’aigua es va decebre una mica tot i que les gorges estaven plenes d’aigua neta i transparent degut a les pluges de la ultima setmana, per lo que varem poder saltar en tots els tolls fen salts de 5 i 8 metres.
El ràpel mes alt es de 40 metres si es fa de una tirada pel costat dret per evitar l’aigua quant va molt carregat. Ja fa temps, jo el vaig equipar pel costat esquerra fraccionant el ràpel en 12 metres i 28 metres per anar a buscar mes l’aigua i poder baixar pel mix de la capa que forma el ràpel.
El salt de la Capa i el Salt del Brull els ràpels mes bonics estaven secs completament.

De totes maneres varem gaudir molt del descens .

Aquest dissabte varem trobar una colla de persones que estaven recuperant el refugi de Sant Aniol. Varem preguntar i son Els amics de Sant Aniol d’Agulles. Dos de nosaltres ens varem fer socis pagant 10€ l’any per col·laborar en l’arranjament d’aquest refugi i per ajudar a l’associació.   Si alguna persona vol col·laborar  amb donatiu o per les tasques de treball pot contactar amb l’associació que la trobareu per Internet o si no jo mateix us puc donar l’adreça.


Albert Girones Domenech

divendres, 28 de setembre de 2012

Barranquisme a Lombardia


Sant Feliu de Guíxols 26 setembre 2012

Activitats de la secció de barranquisme del Matxacuca

Els dies 17 a 21 de setembre alguns membres de la secció de barranquisme Matxacuca i alguns components del grup Barranquing Nigh Team varem manar a la zona de Lombardia a Itàlia a fer alguns del barrancs mes potents de la zona.
Un dia per anar i un per tornar i 3 dies per fer barrancs.

Val Bodengo Integral es un barranc que te tres parts diferenciades. La primera mes senzilla pro molt bonica, la segona molt esportiva amb salts i tobogans i la tercera la mes tècnica i llarga per mes experts.
Normalment es fan dues parts amb un dia, ja que es llarg i representa un esforç físic considerable. Cal afegir l’aigua molt freda en tot el recorregut i parts molt encaixades que no toca el sol.

Nosaltres varem fer tot el recorregut integral amb 11 hores d’ activitat constant. Ens aixecàvem a les 5 del mati per preparar el material i menjar i a les 8h. ja estàvem canviats i entrant dintre el barranc. Aquest barranc es famós pel tobogan de 25 metres que  treu el singlot.

El barranc de Cormor. Un barranc amb molta estona per sota terra amb frontals, dons es un caos de blocs de pedra de unes antigues esllavissades que fa molts anys van haver-hi a la zona. Un barranc meravellós, formacions molt boniques i molt ben instal·lat.
El dia pel mati molt tapat i molta boira i alguna ploguda que altre. Sota terra no t’enenteres de res.
Aquets es va fer amb 5 hores i al sortir varem intentar fer un altre barranc que esta per la zona, dons teníem temps, però la falta de inf., ens va fer equivocar en varis punts de l’aproximació i al final ja no teníem temps de poder realitzar el decents.

El 3º dia varem fer el Val du Bares. Molt exigent i dur. Dues hores d’aproximació amb molt desnivell, 52 ràpels molts d’ells saltables i amb tobogans i 1 hora de retorn.
La jornada va ser molt dura amb 11,30 h. d’activitat. Algun problema dintre el barranc ens va fer que la última hora tinguéssim de fer-la amb els frontals Aixa com la caminada fins el cotxe.

Nomes tres dies de barrancs però molt macos e intensos. Lo millor de la zona. S’han destrossar dues cordes, una motxilla, unes soles de botes noves arrancades però el resum final es que o varem passar molt be i no hi va haver cap ensurt greu. Apunt per un altre aventura.
Albert Gironès Domènech

dimarts, 25 de setembre de 2012

Ja queden menys!!


  
Desprès d’una temporada marcada per una lesió i poc temps per dedicar als tresmils, quasi la puc donar per finalitzada, a falta de la sortida d’octubre sempre i que la meteorologia ho permeti.
Cim del Maldito
La passada temporada amb l’ajuda de varis companys com en Jordi Palet, David Bragulat, en Marc Font i l’estimat Esteva Martinez que ens va deixar per culpa d’un desgraciat accident als Alps, vaig poder restar de la llista dels 212+4 extres, 55 cims mes dels 61 als quals vaig pujar, mes dies per fer les activitats i mes companys per dur a termes aquest repte, la cosa ha variat enguany, la lesió del genoll, pocs dies, nomes dos caps de setmana i la feina una mica estressant, ha fet que hagi trepitjat amb la companyia d’en Jordi Palet només 23 cims dels quals puc restar 20 de la llista, 27 em queden per poder finalitzar el repte, aquell que va començar amb; ara faré els 11 principals; ara els de Catalunya i finalment acompanyant a l’Esteva a finalitzar el seu, es quan es va convertir en una veritat, fa 5 temporades.
En primer pla en Jordi, al fons la bretxa Carrive.
L’últim cap de setmana de juliol ens acostem a la vall fosca per córrer la Vertical cabanera a Capdella i a la tarda ens enfilem a la via ferrata de Sacs a la Vall de Benasc, l’endemà per la vall de Remuñé pugem al pic Boum, dilluns aprofitant el pont, ja que el dia 1 es festa local a casa nostra, fem una de les jornades del llibre d’en Capdevila concretament la 18, la cresta Veteranos-Bardamina, però sortint del cotxe aparcat al pàrking de la Vall d’Estós, unes quantes hores mes, no contents amb això ens desplacem a Gavarnie on nomes arribar decidim pujar el petit Vignemale aparcant la furgo a la Vall d’Ossue, en 4 hores tornàvem a ser a la presa i a fer la cervesa a Gavarnie a casa de l’Armand i l’Anie, dimecres tornem cap a casa però no sense enfilar-nos a la ferrata de Cumelí.
Pont de la via ferrata de Cumelí
L’altre sortida ha coincidit amb un altre pont, en aquest cas el de 11 de setembre, arribem a Benasc divendres a la nit, a les 5 de la matinada pujàvem a l’autobús en direcció a la Besurta i amunt, l’objectiu la cresta del Medio, primer l’Esmith Endel, el Maldito, Astorg i Pico del Medio, en Jordi no te prou i visita el Pico Coronas i la Tuca Coronas, l’ultim cop que varem estar aqui ell no els va pujar, baixem rapid que hem d’anar cap a Gavarnie, una birra abans de pujar a l’autobús, un bon plat combinat a l’Araguells i kilometres per davant.
Dormim al coll de Tentes, i com en Guardiola ens llevem ben d’hora, travessem la Bretxa de Roland i comencem a fer un altre jornada interminable de l’amic Capdevila, jornada 5, el Circ de Gavarnie, 10 tresmils per endavant, des de el Casc fins el Dit del Perdut, el paisatge es impressionant i la solitud també, no varem trobar a ningú fins acostar-nos al Perdut, sense gaire temps decidim no pujar al Dit per no quedar-nos sense sopar al refugi de Goriz, el donen a les 7 de la tarda, arribem a les 5:30, el podíem haver fet, ens lamentàvem desprès, fins que al voltant de les 6 va començar a ploure, uff.
La bretxa de Roland
Una nit al refugi un xic moguda, a l’habitació també deixen entrar a dormir ossos.
L’endemà toca un altre jornada maratoniana, però ni la meteorologia ni el meu genoll pinten bé, sortim ja amb llum de dia i enfilem la Punta de las Olas, la boira puja molt ràpid, ens acostem al Baudrimont SE entre núvols baixos, pugem i comencem a no veure res, un cop a baix ens mirem i decidim baixar per on em pujat, no ho tenim clar la visió de la ruta a seguires pràcticament nul·la, un altre cop serà, arribem dels primer al refugi i veiem desfilar una munió de gent de tot tipus però principalment gent que s’ha plantejat el Mont Perdut com primer tresmil i així baixen, assegut a l’entrada del refugi veig passar per davant meu un Pollastre, el vaig reconèixer per l’armilla negra que varem regalar aquest any al Terra d’Indiketes, vaig pensar per un moment que era una visió provocada per les dues cerveses que m’havia pres, però no era un pollastre el qual va baixar directe cap a la pradera d’Ordesa, el sopar el varem compartir amb dos senyors de uns 70 anys que feien el GR11, el que no sabia es que dormirien també al meu costat, quina nit, aquella habitació semblava una gàbia d’ossos i jo al mig, en Jordi es va quedar petit al costat d’aquells dos senyors.
Baixant del Cilindre
L’endemà tocava tornar, un passeig fins la furgo tornant a travessar la bretxa de Roland i un munt d’hores de carretera fins a casa.

dissabte, 17 de març de 2012

Hivern glaçat


Ha estat un hivern fred, però no gaire abundós en precipitacions, s’han format infinitat de cascades i corredors de glaç on feia anys que no es feien, barrancs, rierols, la descoberta ha estat molt agradable.
Pels vols del Nadal fem les nostres primeres preses de contacte amb el gèlid mitjà, com sempre comencem per Ull de Ter, varis puja i baixa de un dia per poder esmolar i posar apunt els piolets i els grampons, “l’estreta”, “el díedre” “l’amagada”, “la central de la fajol gran”, “la occidental”, fer un parell per matí ens posa les piles per pujar un esglaó mes. La següent sortida com no, es al Pedraforca, el “torrent del miner”, “il·lusions” i “la columna” ens tornen a engrescar al trio habitual, una piulada a infohielo ens dona l’alarma que la cascada de la Sarra està en condicions, puja i baixa de dos dies amb pernocta al refugi de Pineta, el “barranc de Salcorç” es el primer objectiu, desistim de fer la Sarra per la quantitat de cordades penjades i fent cua, optem per “el sueño del irlandes”, amb premi, un free-estanding final de uns 15 metres ens fa suar, no es forma habitualment.
La traca final ha estat la ja continuada estada hivernal a Gavarnie, hem de donar les gracies a la família que se’n ocupa dels apartaments Ehts Cabanets, la Martine, l’Anie i l’Armand pel bon tracte rebut durant aquets 4 anys que portem visitant la zona i com no al Daniel Lanne, per suportar les nostres conyes durant el dia d’escalada que varem compartir amb ell.
El primer dia visita al circ, diumenge, la majoria de les vies de denominació assequible estan pillades, mitja volta i a fer un tomb per Troumouse, patejada fins a Maillet, cau la “del pi”, dilluns, tornem al circ, ara estem sols, l’objectiu “l’Eau, l’eau de l’eau là”, una goulote que poques vegades es forma, aquest any tothom para per allí, desprès de 12 hores d’activitat tornem al cau, dimarts, descans total, dimecres, anem a fer esqui de muntanya amb l’Anie i una amiga, sortim de Barreges cap a la zona del Tourmalet, un bon paquetò de neu, dijous, tornem a Troumouse aquest cop ens quedem al costat del cotxe i fem “Phantom Paradise”, divendres, dia clau de l’estada, escalem amb en Daniel Lanne al circ, una combinació de vies, primer tram de “Fluid Glacial”, el segon es diu “Acua s’ha Sert” i el tercer no esta ressenyat queda a l’esquerra i surt a la campa del primer mur, una experiència magnifica, dissabte tornada cap a casa amb un mal regust de boca, tot i que la setmana ens ha anat de conya, la mort dissabte de Pau Escalé al circ on feia poques hores havíem estat escalant nosaltres ens deixa tristos per la pèrdua de un gran escalador i millor persona.